Tot i que el període de temps que va d’una crisi a una
altra és de gairebé 80 anys, podem identificar una sèrie de característiques
comunes:
-L’actuació pel que fa a les polítiques monetàries es
poden considerar un dels orígens de la crisi als dos casos. D’una banda, a la
crisi del 1929, la Reserva Federal dels Estats Units va intentar frenar la
bombolla especulativa que s’estava produint tot augmentant els interessos dels
diners. A més, la mateixa Reserva Federal va decidir baixar aquesta taxa
d’interès una vegada va esclatar la crisi per reduir l’impacte d’aquesta però
els resultats van ser igual d’ineficaços. D’altra banda, al 2001, amb la intenció
d’actuar respecte la recessió que s’estava produint es va tornar a modificar la
taxa d’interessos, aquesta vegada cap a la baixa, cosa que va produir l’excés
de líquid i la posterior bombolla immobiliària.
-El preu de les accions de la Borsa va caure en picat a
les dues crisis.
-A les dues ocasions, després d’haver esclatat les
crisis, els bancs van deixar de concedir préstecs tan fàcilment i van disminuir
els préstecs a famílies i empreses ja que s’havien adoptat unes mesures molt
més estrictes. A més els préstecs que es feien entre els bancs també van disminuir tant al crac com al “crash”.
-Als dos casos, la important caiguda dels valors de la
Borsa va arrossegar als bancs, que van tenir greus dificultats per recuperar el líquid dels préstecs que s’havien
fet i això va provocar el tancament de moltes entitats bancàries, especialment
al crac.
- La producció industrial va patir una greu caiguda als
dos períodes així com també va augmentar l’atur als dos casos. Tot i això en el
cas de la crisi del 2008 els efectes no van ser tan contundents i van estar més
repartits al llarg dels anys de crisi.
-Les dues crisis estan originades als Estats Units i
després, a causa de la influència d’aquest respecte els altres països, es
trasllada a la resta del món.
-La llibertat absoluta que presentaven els mercats i el
descontrol d’aquests com a causa de les dues recessions.
-També trobem als dos casos una bombolla especulativa que
acabaria per explotar i ser el principal detonant de la crisi.
